|
|
|
25/01/2011 |
| David
Paredes , jugador sènior. |
David
Paredes Goitia, nascut a Barcelona el 10 de març de 1987.
Des
de quan jugues a handbol?
Jugo a handbol des de fa 17 anys, dit així sona com si fos
una barbaritat, però la veritat és que practico aquest esport
des de que vaig entrar al Col•legi com alumne: a primer de primària.
Des de llavors no he deixat de jugar ni una sola temporada al Sant Miquel.
Perquè
vas començar a jugar y perquè?
Des de casa sempre em van inculcar la importància de practicar
esport, i a mi m’apassionava. Practicava handbol, futbol, judo,
gimnàstica esportiva... però poc a poc vaig anar decantant-me
per l’handbol, i va ser a tercer de primària (categoria pre-benjamí)
quan vaig haver de prendre la decisió de jugar únicament
a handbol. Per molts motius: els meus amics hi jugaven, a casa els agradava
molt, ja que es un esport molt complert, ens portava un entrenador que
cridava i ens exigia molt, però enseguida van arribar els resultats...
No sabria dir un únic motiu pel qual vaig iniciar a jugar, del
que si estic segur és que s’ha convertit en la meva passió!
Has
estat sempre al Club, en algun moment has tingut la oportunitat de marxar
a un altre lloc?
Sempre he estat jugador del Sant Miquel, primer jugant a l’escola
i més tard vam passar al Club. La veritat és que en el seu
moment vaig tenir la opció de fixar pel club més important
de la ciutat, però després de valora-ho vaig refusar aquesta
opció. A mi m’agradava molt jugar a handbol, però
el que més m’agradava era poder jugar amb els meus amics,
amb el meu entrenador (que sempre ha estat el mateix...), i veia que si
marxava ho perdria. Crec que va ser una de les decisions més encertada
de la meva vida. No marxar em va fer ser el que avui sóc. I d’una
cosa en puc estar segur: si hagués marxat ja no jugaria a handbol.
Arribar a l’elit és molt difícil, considero que els
clubs grans haurien d’anar amb molta cura quan agafen a jugadors
d’altres clubs més petits, ja que la marxa d’un referent
pot fer que aquest equip es desintegri. I a més aquests clubs han
de ser realistes amb els seus jugadors.
Quin
és el millor moment que recordes al Club?
Només en puc triar un? N’hi ha tants... que més
realment impossible. L’ascens a primera catalana, totes les lligues
guanyades en categories inferiors (CEEB), el dia que vaig debutar amb
el Sènior, aquelles jornades quan era cadet i també jugava
amb el juvenil, l’stage de pretemporada... n’hi ha tants...
però sense cap mena de dubte, el millor moment és el dia
a dia, cada entrenament, cada partit, cada instant relacionat amb aquest
esport i aquest club .
Y
el pitjor?
El pitjor va ser la lesió!! La fractura de ròtula que
em vaig patir durant un partit a Girona. Em va fer passar dos cops pel
quiròfan. El Dr. Puigdellívol i en Toni Bové van
fer una autèntica obra d’art. I a més vaig patir una
rehabilitació molt dura 3 hores al centre i 3 hores al gimnàs,
pel meu compte, posant la cama a to amb un únic objectiu tornar
a jugar abans de que s’acabés la temporada. I ho vaig aconseguir.
Tot i que m’ha costat recuperar el nivell d’abans de la lesió.
De totes maneres amb aquesta lesió vaig aprendre moltes coses.
Segons
tu, quina creus que es la teva millor qualitat com a jugador? Y el que
et cal millorar?
Parlar d’un mateix d’aquestes coses sempre és difícil,
però jo crec que reparteixo bastant bé el joc. I cal millorar
moltes coses l’estratègia (jugar a partir de jugades), i
sobretot la defensa, jo sempre he jugat d’avançat, i he estat
un referent de l’atac, així que jugar de segon em costa,
però com tot sempre es pot millorar.
Has
tingut algun referent en el mon de l'handbol? Algun jugador preferit?
Si ens referim a l’elit, no he tingut gaires referents, per
la feina del meu pare he tingut la oportunitat de conèixer molt
jugadors, i això m’ha fet veure’ls com persones, i
no com herois, això també ha fet que vegi l’esport
des de una visió més objectiva i no tant com un fanàtic
o seguidor. Però, la veritat és que sí. N’he
tingut un ,per la seva humilitat, el seu esperit de treball, la seva manera
de fer, i no pel seu joc, ja que ell és porter i jo sóc
central: en Thomas Svensson.
Tot i que els meus referents reals són jugadors del propi club.
Aquests sí que m’apassionen. Quan era petit veia jugar al
Jaume, al Xin, al Monchi, al Dani, al Marc... i se’m queia la bava.
Vaig arribar a pensar que mai tindria un forat en l’equip sènior,
ja que ells eren molt bons. Intentava fixar-me en ells i imitar-los.
Que
significa per tu el CHSM?
Ho és tot, és una forma d’entendre la vida. No
sé com explicar-ho... Com diu la cançó: “San
Miguel es un sentimiento que se lleva muy adentro por este equipo yo voy
a donde sea Rojo y negro hasta que me muera”.
I
a per acabar, a quin jugador del Club t'agradaria conèixer?
M’agradaria conèixer algun jugador jove, algun d’aquests
jugadors que es convertiran en el futur del nostre Club.
Vull
donar les gràcies a la meva familia, a la meva parella, als meus
companys, al meu entrenador, als meus jugadors, a la Junta del Club, no
només per ajudar-me dia a dia en les meves tasques de jugador i
entrenador, ni tampoc per deixar-me ser el capità (fet que em fa
sentir molt orgullós), sinó per ajudar-me dia a dia a créixer
com a jugador i coma persona, a tots ells GRÀCIES!!
JR-13
|
_________________________________
_________________________________
_________________________________
_________________________________
_________________________________
|
- 
- 
- - 
-
- 
- 
-
-
