25/09/2011
	Entrevista amb Julián Beyret, ex-jugador del CH Sant Miquel.

El Juli, com tots el coneixem, va néixer a Barcelona el 15 de setembre de 1972. Després de molts anys al Club i d'haver aconseguit dos ascensos, aquest any s'ha retirat per culpa d'una lesió deixant un molt bon record entre tots els companys d'equip. El coneixem una mica millor?

1. Des de quina edat jugues a handbol?
Doncs porto jugant a handbol des de els 11 anys, ara al setembre he fet 39 anys, així que porto jugant a handbol 28 anys, casi ‘na’.... jajaja.

2. Que va fer que comencessis a practicar-lo?
Vaig començar a practicar-lo pels amics que tenia a l'escola, alguns dels quals també han estat jugadors del Club com ara Carlos Mata, Francesc Turias, Lluís Muñoz, ...

3. Quan vas arribar al CH Sant Miquel i degut a que?
Vaig arribar al club fa uns 4 ó 5 anys (més o menys) i degut a que el meu anterior club va plegar. Com tenia amics jugant al Sant Miquel, un dia vaig anar a entrenar i així va començar tot.

4. La primera sensació que vas tenir quina va ser?
La primera sensació que vaig tenir va ser de bon rotllo, i el fet de tenir amics jugant al Club va fer que tot fos més fàcil.

5. Has disputat partits molt importants amb el Club, recordes algun en concret o algun gol important que hagis fet?
Si que he disputat partits importants, sobre tot els partits d'ascens a 1ª catalana, però personalment vull recordar tots els partits que he jugat al costat dels meus companys.

6. Quin és el teu millor moment en general com esportista?
El meu millor moment com esportista va ser els anys que vaig estar jugant a l'anterior Club abans d'arribar al Sant Miquel. Estava més en forma.

7. I el pitjor?
El pitjor moment ha estat aquest any quan m'han operat de l’espatlla.

8. Ara que et retires tens pensat seguir vinculat al Club d'alguna manera?
En principi no tinc res pensat, de moment vull recuperar-me bé de la meva espatlla i després ja veurem el que passa.

9. Per acabar, com descriuries el CHSM en poques paraules?
Una gran família, però sobretot destacaria els companys i l'entrenador.

Només afegir una coseta. Vull donar les gràcies a l'entrenador i als meus companys per fer que aquests anys al Sant Miquel hagin estat increïbles amb moments bons i dolents. Sento molt tenir que plegar per una lesió perquè m'hagués agradat ajudar més al Club, continuar un any més i retirar-me al terreny de joc, però són coses que passen.
Una última cosa; una menció especial per un bon company: gràcies Rene.

JR-13

_________________________________

_________________________________

_________________________________

_________________________________

_________________________________

- _____________________________________________________________________________

-

- _____________________________________________________________________________

-

- - - - -